EL PAPER DE LA DONA

El paper de la dona sempre ha estat present, en camps, en llars... i per això us mostrem la importància de la seva figura. Seguidament, podràs trobar un informe i una crònica que tracten  sobre tot el treball que ha realitzat i les desicions que ha près en aquesta vida. També trobaràs un escrit sobre la Mona, que era una dona amb poques qualificacions acadèmiques i sense treball. Més avall es pot veure un collage amb imatges de pageses treballant i un cartell on s'expresa les diferències que hi ha entre l'home i la dona al camp. A continuació, hi ha una notícia en anglès sobre la Michelle Bachelet, presidenta xilena, i una entrevista que hem realitzat a les nostres àvies. Us deixem varis links per poder obtenir més informació.

L’INFORME: EL PAPER DE LA DONA

El paper de la dona pagesa a Nicaragua és molt diferent al que representen aquí a Catalunya. A Nicaragua les dones són les encarregades del les feines del camp, de les feines de la llar i cuidar a la família, també s’ocupen d’aconseguir els elements bàsics per sobreviure, com poden ser l’aigua i la llenya. El problema de les dones és que no tenen recompenses per tota la feina que duen a terme, tampoc poden gestionar el beneficis obtinguts, i aquests són administrats pels homes de la família. Tot i això, les dones pageses no reben el suport que necessiten per resoldre aquests problemes. A causa de la falta de serveis mèdics tenen la necessitat de cultivar plantes medicinals. Això és una altra senyal que demostra el baix nivell de desenvolupament d’aquests poblats. En canvi, a Catalunya també hi han organitzacions com la unió de pagesos, que lluiten per millorar les condicions de treball del camp i aprofiten per reivindicar els seus drets. Tot i que els dos lluiten per unes millores, hi ha una gran diferència en quant al desenvolupament. Per visualitzar aquestes diferències, us deixem les següents adreces web per comparar les dues situacions:

http://www.xarxapageses.cat/ - Unió de Pagesos de Catalunya

http://bit.ly/reflexiones-campesinas - Grupo Tierra, Nicaragua

LA MONA

La Mona era una dona amb poques qualificacions acadèmiques i sense treball. El seu marit no cobrava el suficient per mantenir la seva família, i ella va decidir buscar treball per tirar endavant. Però alhora de fer-ho, es va adonar de la quantitat de gent que estava a l’atur. Els seus veïns li van parlar d’un treball que no necessitava estudis per realitzar-lo. Es tractava del treball domèstic, que era considerat vergonyós per la societat egípcia. Per aquesta raó la Mona va acceptar el treball, però ho va mantenir en secret. Aquest treball suposava un gran risc, tan com per que no la paguessin, com perquè s’exposava a l’abús verbal o físic, a l’assetjament o a la violació. Treballava molt, i moltes hores i li pagaven molt poc.

Llavors la Mona es va unir a una associació que defensava el paper de la dona en el món laboral, i volia aconseguir els mateixos drets tant pels homes com per les dones. En aquesta associació es va apuntar a tallers de sensibilització i es va trobar amb dones que compartien el seu problema. Es va sentir capaç d’explicar els seus problemes i de defensar els seus drets.

En l’actualitat és directora d’una ONG que té com a principals objectius aconseguir les condicions de treball adequades pels treballadors domèstics mitjançant la creació d’un sindicat que promogui i protegeixi els seus drets. Aquesta organització ha tingut un gran impacte a nivell nacional, i ara estan pensant millorar les condicions de treball i donar protecció als treballadors del sector informal.

CRÒNICA

Organització de dones de Colòmbia creen unes activitats amb iniciatives econòmiques diverses.

El nou objectiu de sobirania alimentària està vinculat a la protecció mediambiental, perquè també s’ocupa de la cuida d’animals; no s’utilitza cap element químic i fa referència al reciclatge, conservació de llavors locals i control d’espècies nadiues del territori.

Aquest projecte agroecològic es va iniciar l’any 1994. És una proposta pacifista que insisteix en la sostenibilitat de la vida. El resultat ha estat practicat per dones organitzades.

L’objectiu d’aquestes activitats és aconseguir minimitzar una mica el treball de les dones colombianes, ja que la major part del dia la passen treballant al camp, tenint una família i una llar que atendre.

S’han inclòs noves tècniques de conreu -sobretot en aliments com la yuca, el plàtan, en diverses plantes medicinals, el blat de moro i les hortalisses-, en les que s’utilitzen innovacions tecnològiques que fan que les pageses no facin tants esforços a l’hora de cultivar.

Un dels beneficis que aporta aquesta creació, és que el treball de la dona ha estat reconegut tant per la família de les dones com per la resta de la societat. Per primera vegada, s’han concedit crèdits a les dones i se’ls hi ha assignat un sou, cosa que al passat no es podria haver pensat mai. Gràcies a tots aquests avenços, molta gent s’ha adonat de la importància del paper de la dona.

També ha ofert bastants llocs de treball, per a dones que han perdut als seus marits a les guerres, o per famílies de persones que han d’emigrar en busca de noves fonts econòmiques.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DONA CAMPEROLA

Ningú pot negar que el treball de la dona és fonamental en el món avui en dia. Aquest està començant a ser reconegut. A Níger, un petit país de l’Àfrica on es cultiven vegetals, hi ha les condicions climàtiques més extremes del món. Aquest fet fa que hi hagin sequeres i com a conseqüència males collites. En el camp és necessària l’aigua, ja que s’utilitza per poder regar, plantar llavors i per fabricar els fertilitzants. Per tenir un bon servei d’assessorament és necessari tenir uns crèdits per combatre la falta d’aliments i la malnutrició. En els primers texts escrits sobre l’agricultura ja es pot trobar la dita que diu: “un agricultor ha de tenir un bou i una dona”.

Les dones representen a més de la meitat de la població agrícola. Elles són les que coneixen millor les terres i l’ambient local i les encarregades de portar els aliments a la resta de la família. Fa pocs anys que les dones poden disposar del suport d’algunes campanyes, ja que antigament, el treball i l’esforç eren poc valorats. Les dones eren les anomenades esclaves, ja que per una banda havien de fer la feina del camp i per l'altre, s'ocupaven d’una activitat materna i havien de criar als seus fills. Així, ells al créixer tindrien una bona feina, i no haurien de treballar durament, tal i com feien les seves mares. Al arribar a casa, les dones havien de fer el menjar, netejar i altres tasques de la casa. La pregunta era: Què feien el homes? Doncs està demostrat que els homes s’encarregaven de transportar els objectes pesants, i així contribuïen en la tasca agrícola.  La majoria  de les dones eren analfabetes i, per tant, des de ben petites estaven destinades a l’agricultura. Les que no eren analfabetes, eren aquelles que pertanyien a les famílies riques. En aquell temps se’n feia un ús abusiu de la capacitat de la dona, i algunes de les campanyes intenten demostrar que elles no només serveixen per treballar en aquestes tasques, sinó que també són capaces de  demostrar el que valen. L’Organització de les Nacions Unides per l’alimentació i l’agricultura  comenta que si les dones tinguessin un bon material del camp, i un accés a la fertilització i a les llavors, la pobresa disminuiria fins als 150 milions de persones.

COLLAGE I CARTELL SOBRE LA FIGURA DE LA DONA TREBALLADORA

8TH MARCH INTERNATIONAL WOMAN’S DAY

Michelle Bachelet is going to explain at the United Nations the arguments to improve the situation of rural women.

The 8th of March,

is the International Woman’s day. It’s time to recognize the contributions that rural woman have made for the society, and in the United Nations speech, they will talk about their rights. Michelle Bachelet, the Chile’s president, want to improve their lives conditions, and she is going to explain the reasons of this idea. One of them is that they have to work in very bad living conditions. They work too much and a lot of hours, and they are exposed to be unpaid or have sexual abuses. They also don’t have healthcare, and they don’t have access to drinking water or food.

A group of people are organizing a march for complain about this situation.  They also want to improve the rights of this people, << they are people, like all of us, and they must have the same rights. >> said the head of the grup.

 ENTREVISTA A LES NOSTRES ÀVIES

En aquest apartat entrevistem a dos de les nostres estimades àvies, així podrem conèixer en primera persona les experiències que han passat al llarg de la seva vida.

JOSEFA PONCE 

Vaig deixar l’escola als nou anys, quan va acabar el curs al Juny. Vaig marxar de Jaén, la ciutat on havia nascut, per instal·lar-me a Sant Just, en una petita organització de la muntanya. Allà, vaig afanyar-me a trobar feina, perquè a casa érem set persones i amb el sou del pare no arribàvem en lloc. Vaig entrar a treballar en una lleteria, dient que tenia catorze anys. Aleshores, les 150 pessetes que guanyava el pare es van convertir en 75 més, que llavors era el meu sou cada setmana.

Repartia ampolles de llet des del carrer Urgell fins a Plaça Espanya. Em passava el dia amunt i avall, i després per tornar a vegades anava a peu per estalviar la pesseta que costava el bus.

Jo era la gran de les tres germanes, i elles van seguir l’escola fins més tard, i el meu germà la va acabar. Ho veia injust, ja que jo volia estudiar com ell. Però era el que tocava i em vaig acabar adaptant. Ara estic orgullosa d’haver ajudat als pares, encara que patís. 

ANTONIA SOLER MARTINEZ

Vaig plegar de l’escola als 10 anys perquè havia de treballar a casa. Érem set plats a taula, i amb el sou del meu pare no era suficient. Quan vaig posar-me a netejar i a fer tasques que fins ara la mare feia, ella va poder guanyar-se alguns diners cuidant els nens dels veïns, que tenien bona butxaca.

Més tard em vaig encarregar jo, dels nens dels veïns. La mare es va posar malalta i cada vegada podia fer menys feines i, aleshores, les meves tres germanes petites van plegar de l’escola per ajudar a casa. Ens vam repartir les tasques, però per mi era molt difícil combinar el treball i portar la llar alhora.

El meu germà si que anava a l’escola i mai ho havia considerat una injustícia, ja que era el que es feia en aquella època. Però el que envejava eren  les dones que no treballaven a casa perquè es podien permetre una dona de la neteja, i podien estudiar.

MALTRATOS A LAS MUJERES    

      

En muchos países del mundo la violencia contra las mujeres esta aprobada por la ley, como por ejemplo Marruecos, Jordania, Nigeria, Tailandia, China, Perú, Uruguay, India…

MARRUECOS

 Los malos tratos de los hombres hacia las mujeres no son una práctica extraña en este país, muy al contrario, los mismos están tolerados por la sociedad. Incluso existen imanes que aconsejan a los maridos sobre como maltrataras. La ley que lo afirma es la siguiente

*El art. 418 del CP señala que: El delito de homicidio, lesiones y golpeo estarán justificados si son cometidos por el marido contra su mujer en el momento que aquél la sorprendiere cometiendo adulterio. Asimismo, estará -injustificada la complicidad en dichos delitos.

JORDANIA 

Os mostramos una serie de casos  de maltrato: 

-          Una mujer fue asesinada a puñaladas porque quería continuar con su educación y se negó a casarse con un hombre escogido para ella por su familia.

-          Una chica recibió cinco balazos porque había escapado de su marido quien la golpeaba y violaba continuamente.

-          Otra fue estrangulada la noche de su boda por su marido porque descubrió que no era virgen.

-          Otra fue degollada porque su marido sospechaba que cometía adulterio al verla hablando con un hombre de su comunidad.

Estas mujeres y niñas no tienen ningún lugar en Jordania donde esconderse. No hay refugios para las mujeres en Jordania. Hay únicamente cárceles administradas por el estado donde las mujeres son encarceladas para su propia seguridad, para protegerse

de sus familias. Pero, únicamente pueden ser liberadas por un hombre de su familia.

TAILANDIA 

Este es el país asiático más representativo de la esclavitud que han de soportar mujeres y, sobre todo niñas, ya que las mismas son vendidas por sus propios familiares a personas adineradas, las cuales gozan de la propiedad de las mismas. Basta recordar el comercio sexual existente en esta zona y el turismo sexual. Ofertado por las agencias de viaje occidentales ofrece los servicios de mujeres y niños a elegir en destino.

CHINA 
La ley de un solo hijo obliga a las familias a abandonar a las niñas, ya que éstas no reportan ningún beneficio a la familia. Más bien son un estorbo desde el momento en que han de ser alimentadas y en el futuro abandonarán el hogar familiar para unirse a su marido. Al contrario, el Gobierno chino se ha negado a admitir la situación de las niñas chinas en los orfanatos y ha cerrado la posibilidad de que las mismas sean adoptadas por familias occidentales.