SOBERANIA ALIMENTÀRIA I LA LLUITA CONTRA LA FAM

Seguidament, trobareu informació sobre la soberania alimentària i la lluita contra la fam, comparat, en alguns casos, amb la pel·lícula "Els jocs de la fam". També us definim el concepte de sobirania alimentària, expliquem com va sorgir i fem un decàleg sobre els principis d'aquest terme. Seguidament trobareu una reflexió sobre un joc en anglès. 

SORGIMENT DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA COMPARAT AMB LA PEL·LÍCULA: " ELS JOCS DE LA FAM" 

• A la pel·lícula“Els jocs de la fam”, va haver-hi una revolta per part dels ciutadans i el govern va decidir controlar el consum d’aliments com a càstig. Per aquesta raó, el Districte 12 viu en misèria i passa gana; el responsable d’aquest càstig és el govern, el capitoli. L'obtenció dels aliments és dificultosa, ja que els camps que pertanyen als districtes estan tancats per cables elèctrics d’alta tensió. Aquests impedeixen l’accés als terrenys per a cultivar i els pocs productes obtinguts pels pagesos pertanyen al capitoli. Una vegada allà, els distribuiexen.  Per tant, als ciutadans pagesos no els deixen viure del que produeixen. El capitoli imposa la fam com un instrument de dominació.
• A la vida real, existeix un concepte anomenant seguretat alimentària, que consisteix en què tothom tingui dret a una alimentació completa a partir de productes bàsics. La sobirania alimentària consisteix en el dret de que les poblacions puguin tenir llibertat sobre la seva producció agrària (preu, quantitat, qualitat...). Els aliments obtinguts en la sobirania alimentària, són destinats al compliment de la seguretat alimentària. 
• La sobirania alimentària es va citar per primera vegada a l'any 1996. Aquest element va sorgir perquè la Via Camperola  (associació de pagesos de Xile) va proposar l'estratègia de sobirania alimentària en resposta a la ineficiència dels estats i els organismes internacionals en resoldre el tema de la fam al món.

3rd WORLD FARMER

We’ve played a game. In this game, has appeared an African family, who has a field and they plant a different things, and when they have money, they can buy animals and build spaces for keep animals. When we first played at that game, we felt very unhappy because we saw a boy who couldn’t go to the school because her parents hadn’t money, so he had to work. It’s very bad because the children must go to the school for study and get a good qualifications and then, in the future, will have a good life.

There is another problem. Some people advantage them. When they collect a lot of food, the business decrease the price of the food and people who live in Africa don’t win the money that they should have. They receive less money. 

It’s important to grow for get food which it’s for sell and for yourself, because they can’t get more food of what they grow. If you sell the food, you get money and allow to create a farm and then, with this money you can create a farm.

But we think that if they have a government, they maybe will have options to improve in their country, and have a health service and education for children, and a lot of different things that can change the life in their countries.

We think this, because in our country there aren’t wars that destroy the crops and there are helps who gives a little bit of money and it’s easier to open a farm, and we want this for all the people in the world, because we want to see a wonderful world without wars and poverty, and WE WANT TO SEE HAPPY ALL THE PEOPLE! 

 DECÁLOGO SOBRE LOS PRINCIPIOS DE LA SOBERANÍA ALIMENTARIA

1. Permitir a la población definir sus propias políticas y estrategias sostenibles de producción, distribución y consumo de los alimentos, es decir, que la población tiene que tener derecho a establecer sus propias normas y estrategias para decidir quién.
2. Colocar la producción alimentaria, la distribución y el consumo sobre la base de la sostenibilidad medioambiental, social y económica. Las técnicas y estrategias de producción tienen que cumplir las normas de conservación del medio ambiente, y de los derechos de los trabajadores.
3. Ha de suponer nuevas relaciones sociales, libres de opresión y desigualdades entre los hombres y las mujeres, pueblos, grupos raciales, clases sociales y generaciones.
4. La producción agraria, ha de ser para el consumo local y beneficio global, es decir, lo que se produce en las plantaciones del pueblo tiene que ser para el consumo y beneficio del mismo pueblo.
5. Se tiene que dar trabajo a la población por tal de que reciba unos beneficios de lo que produce.
6.  Utilizar las mejores técnicas agrarias, por tal de garantizar los mejores productos resultantes para cumplir la seguridad alimentaria de la población.
7. Trabajar de acuerdo con la naturaleza y utilizar sistemas para garantizar los mejores productos independientemente del clima. Porque si depende del clima, una mala cosecha supondría la subida de precios y por tanto la degradación de la nutrición de los pobres. 
8. Disponer de una agricultura sostenible para alimentar a las personas de la población y garantizar su seguridad alimentaria, es decir, garantizar la alimentación adecuada para toda la población.
9. Dar prioridad a las economías locales y a los mercados locales y nacionales, por tal de disponer de terreno para que la gente del pueblo pueda tener una producción agraria propia.
10.  Otorgar el poder a los campesinos y a la agricultura familiar, la pesca artesanal y el pasturaje tradicional, es decir, valorar el trabajo de los que hacen posible la producción agraria del pueblo.